Al menjador també s'educa

Mireu quin article més INTERESSANT,

 ja era hora que s'obrin els ulls

a la realitat dels

educadors del temps del migdia :-)

 

Al menjador també s'educa

Cada cop més escoles veuen la necessitat d'aprofitar l'espai del migdia per educar La Fundació Catalana de l'Esplai aposta perquè el temps del menjador formi part del projecte educatiu dels centres

01/04/12 02:00 - Barcelona - Mireia Rourera

Un terç del temps que els infants passen a l'escola coincideix amb l'estona dita del menjador, aproximadament dues hores i mitja. Tot i que la crisi ha fet que moltes famílies n'hagin prescindit, aquest servei de menjador encara és d'ús majoritari i creix la concepció que no s'hauria de desaprofitar pedagògicament. Un estudi realitzat per la Fundació Catalana de l'Esplai, que gestiona el menjador escolar i els monitors de migdia i extraescolars a més de 1.000 escoles catalanes (en total 45.000 escolars), ha conclòs que la comunitat educativa, formada per pares, educadors en el lleure i professorat, considera aquest espai del migdia un temps importantíssim i una immillorable oportunitat per continuar l'educació dels nens. Coincideixen tots en la necessitat de reivindicar aquest temps, considerat sovint terreny de ningú, com una oportunitat para educar de forma més lúdica. “És evident que després de les classes els nens i les nenes necessiten esbarjo, però quasi tres hores són moltes hores i s'han d'aprofitar no només per descansar, trencar el ritme de l'estudi i dinar, sinó per aprofundir en la seva educació”, diu Cristina Rodríguez, gerent dels programes escolars de la Fundació Catalana de l'Esplai. Aquest espai de temps del migdia, doncs, no ha de ser, simplement, un temps en què es dóna de dinar. Ha de ser un temps ideal per educar els hàbits saludables i alimentaris, les actituds en l'esbarjo i els hàbits de vida quotidiana i de convivència. Valors que, com quan els nens van de colònies, aprenen tot jugant. En aquest sentit, doncs, s'aposta per distanciar aquest temps dels aprenentatges reglats. Els experts consultats per fer aquest estudi consideren que el migdia ha de formar part del projecte educatiu dels centres i ha de tenir consideració educativa. “És important garantir la coordinació entre els gestors del menjador, la direcció i l'AMPA”, assenyalen. El director d'aquest treball, Carles Barba, apunta la paradoxa que suposa que “una activitat tan important per a la societat en volum de nens, de personal contractat, de diners que mou i d'escoles i empreses implicades no estigui quantificada per l'administració, que no té dades, ni hi hagi recerca al respecte”. Ràtios adequades L'estudi, que es va presentar la setmana passada en el decurs d'una jornada celebrada al Prat de Llobregat en què van participar pedagogs, pares, professors i educadors en el lleure, va destacar la importància d'establir, entre d'altres, unes ràtios adequades que, en opinió dels experts, serien d'un monitor per cada deu o quinze alumnes a educació infantil, 1/15 o 1/20 a primària i 1/20 o 1/25 a l'ESO, cosa que actualment no sempre es compleix. Un altre aspecte en què es fa èmfasi és en l'equitat, en la conveniència de garantir a tots els alumnes uns paràmetres bàsics de seguretat alimentària, de salut i educatius, independentment de la titularitat del centre. Un punt polèmic de fa temps i que els experts consideren que s'ha de clarificar és el que fa referència al fet de si els nois i les noies que han d'anar a estudiar a un altre municipi de forma obligatòria han de tenir, de forma universal, el servei de menjador completament gratuït. L'estudi de la Fundació Catalana de l'Esplai proposa debatre si en certs casos (el de les famílies que s'ho poden permetre) la gratuïtat s'hauria de limitar al menjar i prou però no al servei de monitoratge, com passa ara. Donat el context de crisi en què vivim també es planteja la necessitat d'incrementar les beques. Els experts consideren que els menjadors han d'estar gestionats per entitats especialitzades i acreditades, que s'ha de deslliurar les AMPA d'aquesta gestió i que els monitors han de se titulats. Entre altres coses, els experts consideren que “cal combinar adequadament el doble perfil de treballadors de menjadors: joves estudiants amb dones de mitjana edat, que van deixar de treballar al seu dia i ara ja tenen els fills més grans”. Aquest segon col·lectiu, diuen els entesos, “aporta majors ingredients d'estabilitat”.

1.000 / 1.200 euros l'any és la despesa anual en menjador per cada nen, cosa que suposa unes quotes mensuals de 110 a 140 euros.

 

Les infraestructures adequades i la carmanyola

Els darrers anys el menjar que se serveix a les escoles i les infraestructures per fer-lo han avançat molt. “No només ha augmentat l'exigència del menjar saludable per part dels pares, sinó també per part de l'administració, que ho regula, i dels centres”, apunta Carles Barba, director de l'estudi que sobre menjadors i el temps del migdia ha fet la Fundació Catalana de l'Esplai. Diu Barba que també les cuines han millorat molt i que a les cuines in situ, l'opció preferent de les escoles, i a les empreses de servei d'àpats cada cop la tecnologia avança i els equipaments són més competents. Darrerament moltes escoles han apostat per la cuina en fred, un sistema que permet tenir els plats gairebé fets i acabar-los en el moment a la pròpia escola. Aquest és un sistema que garanteix les propietats dels aliments i alhora facilita l'atenció a la diversitat. El debat de la carmanyola encara no s'havia obert en fer-se aquest estudi, el 2010, però ara està ja sobre la taula, a causa de la crisi. “El problema de la carmanyola, més enllà que es necessitarien infraestructures especials, podria obrir el debat sobre què mengen els nens”, apunta Barba. Aquest expert assegura que avui en dia el menjar de l'escola és el de referència per a molts nens: l'únic menjar equilibrat del dia. “De vegades és l'únic menjar com Déu mana que fa un infant”, recorda.

El Punt Avui. Edició Nacional 01-04-2012 Pàgina 26